Pashing Chang


Pashing Chang. 8 Caracteres del Ba Gua Zhang
Artículo realizado por Francesc Forn i Argimon
Francesc Forn i Argimon

Francesc Forn i Argimon

Quan ens acomiadem després d’una de les classes de la setmana, o ens trobem casualment arreu, alguns germans de pràctica de l’escola Wushusanchai intercanviem una mirada còmplice i algú diu a l’altre “vindràs divendres a Bagua?”. Aquest esperit de germanor i complicitat és present entre molts dels que coincidim en qualsevulla classe de qualssevol dels estils que es practiquen a l’escola. Però el cas de les classes de Bagua Zhang del divendres és d’alguna manera especial, i potser val la pena explicar perquè.

D’entrada, el Bagua és un dels estils de Kung Fu més complets i alhora més difícils de dominar. D’entre el gran nombre d’estils nascuts a la Xina imperial, el Bagua Zhang és un dels que va aparèixer més tardanament; sense que puguem dir que incorpora tècniques de cap estil anterior, va heretar un llegat de mestria en el combat desenvolupada i refinada durant els més de mil anys d’història del Kung Fu xinés. Les seves tècniques es compten entre les més sofisticades i efectives, i representen per tant la culminació d’aquella història, tant a nivell marcial com filosòfic, terapèutic i formatiu.

Per atènyer el meu propòsit d’explicar què tenen d’especial les classes de divendres al parc em deturaré aquí sobretot en aquest darrer aspecte, el d’ensenyament i aprenentatge del Bagua. Ho faré només breument, i des de l’humil punt de vista d’un alumne novell que, si bé té nocions de pedagogia i psicologia de l’educació, és encara en els estadis inicials de l’aprenentatge d’aquest estil tan complex i difícil. Per a una visió més completa, que abasti tots els vessants abans esmentats i ho faci des de la perspectiva d’algú que domina l’estil, hom pot adreçar-se al llibre del Shifu Carlos García.

Degut justament a la complexitat i sofisticació de l’estil, la metodologia d’ensenyament esdevé fonamental a l’hora de dur l’alumne vers un domini cada cop més gran de les tècniques. En vistes a afavorir aquest domini, el Shifu empra el sistema tradicional complet tal com l’ha rebut dels seus mestres, un sistema d’aprenentatge basat en la diversitat d’enfocaments i la bastida d’habilitats més complexes a partir d’altres més simples, acompanyant en tot moment l’alumne en la seva evolució i ajustant la naturalesa i el rigor dels exercicis a les seves condicions físiques i mentals.

Prenem un exemple d’aquesta bastida gradual de complexitat creixent: abans de començar a practicar la cèlebre manera de caminar en cercle característica del sistema, hom aprén a caminar en línia, i encara abans de caminar en línia, el Shifu ens ensenya els principis bàsics mitjançant posicions estàtiques i de gir, exercicis de peus, de cintura i de mans que emfasitzen l’energia en espiral (Chan Si Jing) i acostumen l’alumne als bells i refinats moviments circulars del sistema. Aitals principis bàsics són dotze: quatre de mà (Gun, rodar; Zuan, trepanar; Zheng, estirar i Guo, amarrar); quatre de cintura (Ning, retorçar; Xuan, girar; Zou, caminar i Zhuan, donar voltes o moure’s de manera sinuosa); i quatre de peu (Qi, elevar; Luo, baixar; Bai, balancejar i Kou, bloquejar). Aquests principis bàsics i els moviments propis del sistema s’incorporen a una forma de caminar lineal mitjançant l’esquema Bagua ba xing zhang (vuit caràcters del Bagua).

El Bagua ba zing zhang és un esquema fonamental per a l’aprenentatge del Bagua segons el sistema tradicional: hom comença per aprendre-hi els atributs no naturals (la línia) per poder atènyer més endavant els atributs naturals (el cercle). Els vuit caràcters o línies del Bagua zhang són efectivament curulles de saviesa marcial i terapèutica i bellesa formal: les tres primeres, que  contenen les tres tècniques de palma, s’anomenen Yi Ma Wen Lu ( Sostenir les regnes del cavall per a preguntar el camí), Chuan Zhen Ying Xian (Enfilar una agulla amb fil d’acer) i  Bai Xue Xun Mei (Trepitjar a través de la neu seguint les flors del pruner). La primera línia, que conté els quatre principis bàsics de cintura abans esmentats, empra l’energia de retorçament, que beneficia l’estòmac i la melsa; els peus caminen com els d’un ànec. La segona línia inclou els quatre principis de mà, i la tercera els tres principis de peu.

Les línies quarta a sisena inclouen tres tècniques circulars per treballar la columna vertebral: la quarta rep el nom de Bai She Chan Shen (La serp blanca s’enrotlla sobre el seu cos), i hom ha de girar efectivament com una serp, fent girar la columna sobre el seu eix en el pla horitzontal; l’èmfasi és en la zona dorsal. En la cinquena, Xiong Ying Pan Wo (L’àguila majestuosa dona voltes sobre el niu) el gir es produeix sobre l’eix vertical de la part dorsal de la columna, mirant cap al cel com l’àguila,  mentre que en la sisena Qing Long Jiao Shui (El drac verd agita les aigües), el cos gira sobre si mateix implicant les cervicals, com una roda en el camí o un drac volador que fa giravolts en davallar del cel.

Finalment, tots els sistemes de Qi jong tradicionals tenen sengles exercicis que treballen les tres joies (o tres tresors, o tres savis) i els cinc elements; en el Bagua ba xing zhang, aquest treball és a les línies setena i vuitena. La setena línia,  San Jie Lian Huan (Les tres anelles de la cadena unides) afavoreix l’absorció de l’energia dels aliments i ajuda a dur-la allà on fa falta,  implicant els tres savis o tres anelles del nom (fetge, estòmac-melsa i pulmó); la vuitena Qing long jiao shui (Dur i unir l’aigua i el foc en una sola cosa), correspon als cinc elements, i implica el cor i els ronyons: hom enforteix la Wei Qi o energia defensiva per poder usar-la i dirigir-la a un punt.

Un cop hom ha aprés el Bagua ba xing zhang, ha practicat les tècniques bàsiques (en l’interior del mateix esquema i/o com a treball de Qi jong) i ha desenvolupat una certa habitud de caminar el cercle, el mestre comença a introduir en el cercle les línies que l’alumne ha aprés en posició estàtica i caminant en línia recta en el Bagua ba xing zhang; l’esquema s’anomena llavors Bagua ba ren zhang.  Hom és encara molt lluny de la flexibilitat i harmonia del moviment del Shifu i de la major dificultat dels esquemes superiors, però hom comença a copsar la flaire de l’estil, a bastir maó a maó les capacitats necessàries per a executar-lo dignament.

Encara, en diferents moments d’aquest procés, el Shifu va introduint diversos exercicis de Qi Gong, treball de posicions (Zhuang bu) i formes en parella per familiaritzar-se amb el maneig de l’energia, exercitar les línies bàsiques i desenvolupar la capacitat muscular i les habilitats requerides, recorrent sovint al joc i la diversió sense que l’entrenament perdi per això son caràcter rigorós i sistemàtic.  Així, a la consciència de superació, d’avenç en el domini d’un sistema tan complex, s’afegeix un legítim gaudi, quan hom es veu capaç d’executar, en la mesura de ses possibilitats, moviments tan sublims i alhora marcialment efectius. Un esdevé així cada cop més amatent a l’alt nivell que assoleix l’estil en la múltiple vessant abans esmentada: singular eficiència en el combat, molts i intensos beneficis terapèutics, brillantor estètica i profunditat filosòfica.

He tractat d’explicar el sentit de comunitat i complicitat que experimentem els que ens trobem en les classes de Bagua de divendres al parc. He invocat l’inteligent i completíssim sistema d’aprenentatge,  heredat dels grans artistes marcials que enriqueixen el nostre llinatge i del ric llegat de milers d’anys de Kung Fu xinés, i la magistral docència amb que l’aplica el Shifu. M’he deturat amb una mica d’extensió en un dels moments cabdals d’aital aprenentatge, l’esquema Bagua ba xing zhang.  Són relativament pocs els practicants de Bagua a Occident, i encara menys els que han pogut aprendre’l a través del sistema tradicional complet. D’aquí que els que sí tenim aquesta sort ens en felicitem, i animem a d’altres a apreciar i experimentar les enormes virtuts d’aquest sistema. El Bagua Zhang mereix tota la nostra dedicació i difusió per tal que pugui seguir evolucionant i desplegant son enorme potencial.

Francesc Forn i Argimón
Deixeble del mestre Carlos García

(Para una mayor profundidad en la teoría y práctica del baguazhang, aconsejamos adquieran el libro del Sifu Carlos García, titulado: “El Poder del Círculo Mágico” Editorial Alas)

ligro baguazhag